[CAT] L'art de la guerra

L'art de la Guerra

Foto de Robert Capa, coloritzada per @CatalunyaColor

Si hi ha una característica que defineixi la paraula "tradició" és que allò que es considera el seu l'art s'ha mantingut intacte durant els anys, i que aquells que van forjar les seves normes fa segles la realitzaven l'activitat de la mateixa manera que avui en dia ho fem nosaltres. S'estima que la Xina, des dels seus inicis fins al present ha pres part en aproximadament unes 2000 guerres, amb una mitjana d'1,3 guerres per any. Una de les civilitzacions més antigues de la història que al llarg de la seva existència s'ha proclamat, de moltes maneres, líder de l'art militar, pràcticament convertint-ho en la seva tradició. 

L'ésser humà ha causat la guerra des del seu naixement; una civilització o persona no sobreviu sola sense participar (encara que sigui indirectament) o provocar la guerra. És la supervivència del més fort, el més capaç i el més disposat a sortir per sobre dels altres. L'experiència és un tresor en qüestions com aquesta, poques persones han entès, dominat i innovat els conflictes bèl·lics de la manera que la gran potència asiàtica ho ha fet durant els anys. Una de les principals evidències d'això ens ve amb un llibre titulat "L'art de la Guerra", que va ser escrit al segle 5 aC pel general Sun Tzu i porta des de la seva creació ensenyant als comandants de guerra més coneguts de la història (Mao Tse Tsung, Võ Nguyên Giáp, Douglas MacArthur, etc.) com perfeccionar l'art de la guerra. 

El llibre consta de 13 capítols amb manaments que tracten des de les preparacions de la batalla fins a l'ús d'espies. Frases com: 

"Tot l'art de la guerra està basat en l'engany", "Tracta bé als presoners i cuída'ls", "La pitjor política consisteix a atacar les ciutats. No les ataquis, a excepció que no hi hagi altra solució", "Lluita a favor el pendent, mai ataquis costa amunt" o "Els agents dobles són espies de l'enemic empleats per nosaltres", entre moltes altres.

El manual de guerra del mestre Sunzi ha arribat al pensament militar de tant Occident com Orient, i és per això que volia dedicar aquest espai per comparar molt breument la saviesa de Sun Tzu amb algunes de les tècniques militars que van ser empleades durant la Guerra Civil Espanyola. L'any 1938 a Espanya es lliurava la batalla de l'Ebre, la més llarga i l'última gran batalla de la guerra, Franco es trobava a les terres de l'Ebre i comandava les seves tropes des de prop. En aquell moment, s'avançava cap a les terres de València i Múrcia amb grans enfrontaments, i precisament feia uns mesos que Franco havia aconseguit satisfer un dels manaments de Sun Tzu: 

"Si està unit, divideix-lo."

A principis d'any el bàndol republicà havia quedat dividit en dos, separant Catalunya amb València i la resta de la costa que encara resistia. El govern de la República encara aguantava per un fil, la majoria dels seus líders i defensors ja donaven la guerra per perduda, és a l'estiu del 38 quan el ministre de defensa Indalecio Prieto i el president Manuel Azaña van decidir negociar amb Franco, qui es va negar rotundament.

Els fronts de la guerra a l'Abril del 1938

A l'haver aconseguit aquesta gran avantatge per sobre els seus oponents, hi va haver una decisió clau que Franco va prendre en aquest moment que va determinar el transcurs de la guerra. Un cop dividida la República, l'exercit nacional podia haver atacat Catalunya abans que les tropes republicanes preparessin un pla de defensa i així acabar la guerra més àgilment, però el general gallec va preferir continuar l'atac cap al sud i intentar conquerir València (capital republicana), cosa que va allargar el conflicte un any més. De la llargada dels conflictes Sun Tzu en parla molt al seu llibre:

"Si l'exercit emprèn campanyes prolongades, els recursos de l'estat no arribaran." 

"Mai hem sentit parlar d'una operació hàbil que es prolongués." 

"(...) perquè mai s'ha vist una guerra prolongada que beneficies cap país."

I pel que sembla, decisions com aquestes varen ser repetides més d'un cop pel líder feixista al llarg de l'enfrontament bèl·lic. Després de deixar que les tropes catalanes i les Brigades Internacionals s'organitzessin i aixequessin un pla de defensa per al front de Catalunya, en arribar el Juliol va començar la Batalla de l'Ebre, on les tropes nacionals es van trobar davant un terreny muntanyos, recobert de bosc i amb un gran riu rodejat d'aiguamolls.

"Si desitges lliurar batalla no t'enfrontis a l'enemic a vora l'aigua, Instal·lat en un terreny elevat, mirant al sol. No et col·loquis riu avall." 

"Travessa ràpidament les maresmes. No t'aturis en elles. Si et trobes davant l'enemic en una maresma, has de situar-te a prop de l'herba i l'aigua, recolzant-te en els arbres."

Tot això Franco no ho va fer, i tot i que la guerra en si ja estava decidida, la batalla de l'Ebre no, i aquest cop eren els republicans qui tenien la posició favorable. El gran fall va ser el primer atac que inicià la batalla, el qual fou republicà. Sun Tzu ens diu que en un terreny accidentat i favorable a nosaltres, el millor a fer és esperar. 

"En un terreny accidentat em situaré en un punt alt i solejat i esperaré l'enemic. Si ell és el primer a ocupar aquest terreny, l'atrauré retirant-me. No el seguiré."

No obstant, les estratègies de Franco no foren del tot pràctiques, i van causar l'allargament de la batalla i la guerra a gran extens. El general sublevat estava decidit en atacar les fortificacions de defensa republicana de manera frontal, indiferentment del terreny desfavorable en el qual es trobaven. Diversos generals i comandants van recomanar produir els atacs pel front del Segre, però Franco es mantenia centrat en pressionar de cara, i tot i que va acabar trencant les línies de defensa, el cost pel seu exèrcit fou molt alt. De situacions com aquesta, "L'art de la Guerra" ens explica això:

"Les tropes llençades contra l'enemic com una roda de molí contra un piló d'ous són un exemple de l'acció massiva contra el res."

Robert Capa (Biblioteca Nacional de España)

El dia 29 d'Agost d'aquell mateix any, un altre general, aquest cop l'italià Benito Mussolini deia el següent sobre l'estratègia del seu company feixista espanyol: 

"Anota al teu diari que avui, dia 29 d'agost, profetitzo la derrota de Franco. Aquell home o no sap fer la guerra o no vol fer-la. Els rojos són vertaders combatents, Franco no!"

Finalment, m'agradaria acabar amb una de les meves frases favorites del llibre, la qual ens fa reflexionar sobre un dels principals dilemes que va viure el bàndol republicà durant els quatre anys de guerra: 

"Aquell qui les seves tropes estan unides entorn un objectiu comú serà el vencedor."

Gràcies al Decret D'unificació del 1937, el bàndol sublevat feixista es va unificar sota un sol comandament i partit, que recollia tant a monàrquics, carlins, falangistes, i nacionals. Per altra banda, al bàndol republicà hi havia una divisió estricta entre comunistes, anarquistes, socialistes i republicans. Cosa que es va demostrar el Maig del 1937 quan els grups republicans, catalanistes i socialistes s'enfrontaren als grups anarquistes i comunistes als carrers de Barcelona violentament, exemplificant la gran divisió interna que hi havia a l'hora de decidir com s'havia d'actuar a la guerra. Els fets de Maig del 37 causaren més de 500 morts i foren un gran punt d'inflexió pel transcurs militar dels exèrcits republicans, cada partit i sindicat estava decidit en iniciar la revolució per la seva causa abans que aconseguir la victòria del conflicte, cosa que al bàndol sublevat no va succeir.

És interessant llegir llibres com el manual de guerra de Sun Tzu, perquè tot i que no siguis una general apunt de comandar un batalló de soldats cap a la mort, llibres com "L'art de la Guerra" ens fan reflexionar sobre certs aspectes de la naturalesa humana que la majoria de nosaltres potser donem per suposat. Al inicar-se la guerra a Ucraïna, crec que la gran part de joves europeus varem fer un canvi de xip i vam adonar-nos que el concepte de pau i tranquilitat no es produeix de manera gratuita i sense cap esforç. Un llibre del segle 5 aC ens ensenya que els conflicltes bèl·lics són i sempre seràn part de les societats mundials, però això no vol dir que no es pugui fer de manera correcta, allunyant-se del desastre i la tragèdia.