[CAT] Sobre la mort de l'independentisme

L'independentisme està morint, i s'ho mereix

Pere Aragonès i Laura Borràs

La majoria de moviments separatistes europeus són iniciats per col·lectius de la petita burgesia en cerca d'alguna cosa de la qual queixar-se al govern en funcions i en necessitat d'un hobby i un moviment polític que poder liderar que no vagi vinculat a sindicats, organitzacions no governamentals o associacions de carrer.

A les eleccions vinents veurem una caiguda forta en la participació de votants, principalment ja que les noves generacions manquen d'un partit que els representi, i a què la política tradicional cada cop s'allunya més dels seus interessos, mantenint-se fidel als avis i les generacions adultes que encara llegeixen el diari.

L'independentisme porta un camí cap al suïcidi (la diada d'aquest any serà la menys atesa per la població catalana), no només per la incapacitat extrema dels líders actuals de pactar i fer política, sinó per com s'està presentant el moviment al món.
Al contrari que el govern espanyol, el qual, estigui vostè, estimat lector, d'acord amb la seva política o no, sembla no parar d'aprovar lleis i fer reformes en sectors públics del país i implantar mandats per fer front a les crisis vigents; la Generalitat catalana sembla difuminar-se en la boira i no saber fer front a problemes que li apareixen (com el 25% pel castellà o la desregulació massiva del turisme i l'increment de preus). Mentre el món a poc a poc es dissol i la catàstrofe s'apropa, l'independentisme sembla acompanyar-lo i voler crear més i més desinències internes entre polítics i partits, centrant-se en qui ha de liderar, qui ha de pagar i qui parla el català i qui no.

Aquesta Generalitat no sembla centrar-se a fer política a Catalunya, sinó fer política i canvis dintre d'ella mateixa i plorar el mateix cant de sempre a Madrid (i no, no és culpa d'ERC, és culpa de tots).
Tenim una Generalitat absent, que sembla actuar més com a associació o grup per a un moviment separatista que una institució pública que vetlla pels seus ciutadans.
A més, si és vol atraure a les noves generacions, és important reformar la cara del moviment. Ben poques persones joves poden simpatitzar amb Laura Borràs, Pere Aragonès o Carles Puigdemont, perquè simplement representen un món que no han viscut, manat pels diners, la classe alta i una cultura catalana increïblement diferent a la seva.

La primera raó per la qual, en la majoria de trets, no estic d'acord amb l'independentisme és perquè la principal cosa que s'intenta aconseguir o extreure del moviment és la reducció d'impostos i els diners "que Madrid ens roba". El tret més català de tots és manifesta plenament, l'independentisme s'ha presentat com un moviment centrat en l'economia, en fer-se més rics, estalviar i deixar de donar diners a Espanya. No es presenta com un moviment per la cultura, la llengua, les tradicions, els comerços locals o simplement un desacord amb les polítiques del govern espanyol i voler fer les coses diferents, com proposava Escòcia amb el seu moviment (també burgès) durant el Brexit, justificant certs plans de govern i direccions polítiques molt diferents de les del Regne Unit. Catalunya simplement aparenta un moviment ple d'egoisme centrat en els impostos i molt mínimament protegir la llengua. Una iniciativa nascuda a la renaixença com a moviment cultural i adoptada per Jordi Pujol després del franquisme i Artur Mas al canvi de segle per blanquejar la seva corrupció política i guanyar vots. Deixant fora les milions de persones immigrants i d'altres cultures que no tenen paraula en tot això o que probablement no hi estan d'acord. 

I és per això que, tot i que té moltes coses en què hi estic en desacord, admiro la capacitat del Sr. Sánchez de tirar endavant les seves polítiques amb tants reptes que posen en perill la seva hegemonia; amb oposicions ideològiques creixents i conflictes internacionals i locals com Ucraïna o les tensions a l'Àfrica. (Fa uns anys hauria mencionat la taula de diàleg i el moviment català, però avui en dia ja no val la pena i crec que pel president del govern no és més que un petit mal de cap). La Generalitat assumeix que el moviment durarà per sempre i que l'independentisme no està morint, que passi el que passi la gent confiarà, i que tot això no s'ho han emportat a sobre ells mateixos, i ara no s'ho mereixen.