Posts

[CAT] The Banshees of Inisherin

Image
The Banshees of Inisherin "The Banshees of Inisherin" (2022) és una pel·lícula escrita i dirigida per Martin McDonagh que tracta sobre el sobtat final d'una gran amistat entre dos homes habitants d'una petita illa a la costa d'Irlanda. La trama  comença a partir del dia en què el personatge de Brendan Gleeson decideix deixar de ser amic del personatge de Colin Farrel sense cap motiu aparent, i intenta allunyar-se d'ell el màxim possible. A partir d'aquí s'inicia una trama que barreja comèdia, drama, tragèdia i, naturalment, amistat i desamistat. La cinquena pel·lícula de Martin McDonagh es presenta com una de les millors pel·lícules de 2022 i aterra després que l'escriptor i dramaturg emmarqués el seu nom als Oscars, Baftas i Golden Globes amb "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri", una producció més seriosa que narra la batalla entre la dona i el món rural actual. Amb aquesta nova entrega, l'escenari del film continua essent la

[CAT] TV Girl a Barcelona

TV Girl a Barcelona El passat dijous 24 de novembre el grup americà d' indie pop "TV Girl" va tocar en viu un concert a l'escenari de La Nau, a Barcelona. Acabats d'arribar d'Alemanya, aquest era el 15è concert de la seva gira per Europa com a grup, acompanyats de Danz CM, altre artista de música sintètica qui es va encarregar d'obrir l'espectacle com a telonera.   El públic, a primera ullada, era majoritàriament jove d'un perfil molt similar simultàniament; alhora però, va ser sorpenent notar la gran majoria de veus de parla anglesa que hi havia a la petita sala, la qual va evocar un sentiment molt íntim entre artistes i espectadors durant l'actuació. Un cop finalitzada Danz CM, qui, considerant que no era coneguda entre el col·lectiu, va rebre un suport afable de part del públic, aparegueren els quatre membres del grup de Los Angeles i, deixant la introducció per a més tard, iniciaren el concert amb "Pantyhouse", una de les seves ca

[CAT] L'art de la guerra

Image
L'art de la Guerra Foto de Robert Capa, coloritzada per @CatalunyaColor Si hi ha una característica que defineixi la paraula "tradició" és que allò que es considera el seu l'art s'ha mantingut intacte durant els anys, i que aquells que van forjar les seves normes fa segles la realitzaven l'activitat de la mateixa manera que avui en dia ho fem nosaltres. S'estima que la Xina, des dels seus inicis fins al present ha pres part en aproximadament unes 2000 guerres, amb una mitjana d'1,3 guerres per any. Una de les civilitzacions més antigues de la història que al llarg de la seva existència s'ha proclamat, de moltes maneres, líder de l'art militar, pràcticament convertint-ho en la seva tradició.  L'ésser humà ha causat la guerra des del seu naixement; una civilització o persona no sobreviu sola sense participar (encara que sigui indirectament) o provocar la guerra. És la supervivència del més fort, el més capaç i el més disposat a sortir per sob

[CAT] El joc dels homes morts

Image
El joc dels homes morts Era qüestió de fe cega, d'aquells moments en què saps que no pot passar, però que tampoc és completament impossible. Que miracles n'hi ha hagut al futbol, que mai se sap res fins que l'àrbitre no pita els noranta minuts, i fins que no sona el xiulet qui diu que no puguem fer història. Suposo que així deu ser la mentalitat dels ludòpates... Però aquell no era dia de miracles, no ens ho mereixíem aquest cop, potser ja havíem consumit tots els cupons amb la remuntada del PSG i el 3-2 del Bernabeu d'aquella mateixa temporada, i l'any passat ja havíem fet crida a tots els àngels de la guarda amb la mateixa situació que teníem davant els nostres nassos ahir a la nit, enfrontant-nos al mateix rival. Si ho mires pel costat bo, són els privilegis que tenim al ser d'aquest maleït club, altres s'han de queixar perquè han fet descens de divisió, nosaltres ens queixem perquè no arribem als estàndards de ser un club dominant europeu, fem pena però

[CAT] Analitzant l'estada de Don Quijote i Sancho a Catalunya

Image
La Barcelona de Cervantes És l’any 1609, Don Miguel de Cervantes Saavedra arriba a Barcelona a la recerca del Comte de Lemos amb l’objectiu d’oferir-se per ser el seu nou secretari personal. Desafortunadament per ell, no aconsegueix la feina, i l’escriptor de 61 anys decideix allotjar-se durant un temps a la capital catalana i finalitzar la segona part de la seva esperada novel·la: “El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha”. Cervantes trobarà una llar a l’edifici número dos del Passeig de Colom, amb vistes davant el mar i a prop del port. L’edifici avui en dia encara és en peu, però no és visitable, i una petita placa negra és l’única cosa que commemora l’estada del gran autor a Barcelona. De viure-hi, Barcelona inspirà a Cervantes, i la ciutat es convertí en un dels principals i més importants escenaris de la seva obra, ja que acabà essent el lloc on Don Quijote viurà molts dels fets més rellevants de la seva història, com la seva derrota i la fi de la seva aventura cavalleresca.

[ENG] I don't like my college degree

Image
  I don’t like my college degree. University of Barcelona I feel stuck at university. I’m stuck in an endless loop of pointless and uninteresting lectures which lead me to this Groundhog Day feeling of nothingness and underachieving the one purpose I had when entering my degree: learning stuff I was interested in and that I actually wanted to learn; and also partaking in classes that are fun and that aren’t repetitive, boring, slow or only exist to make my degree last four years instead of two. I’m in my second year at university, and I have never felt so out of touch with the world or so confused with what to do with my life. This is an era where, throughout all my life, I have been painted the image of greatness and life at its full potential. And to a big extent it definitely feels like it could become that, though it would only be for certain people who turn out lucky. See, with this world turning and turning every day faster and faster, no matter how sure you are of your degree, i

[ENG] A love letter to Breaking Bad & Better Call Saul

Image
A love letter to Breaking Bad & Better Call Saul Walter White, Jesse Pinkman, Saul Goodman (Source: GQ) In 2013, a few weeks after the series finale, the Great Anthony Hopkins wrote a letter to Bryan Cranston crediting his work on Breaking Bad as the best acting he’d ever seen together with the whole cast and crew of the long-running show. In the letter, Mr. Hopkins says: “From what started as a black comedy, descended into a labyrinth of blood, destruction and hell. It was like a great Jacobean, Shakespearian or Greek Tragedy.”  To me, this is such a perfect way to describe Breaking Bad and Better Call Saul, true odysseys of love, hate, violence, peace, friendships, enemies and plot turning moments filled with laughter, tears and the most true and heartfelt ways of filmmaking. Breaking Bad is this story of a man whose actions you empathize with very easily, life has fucked him over thousands of times, and you feel for him, even when his actions at the beginning of the show are que